Biografia:
Els Amics de les Arts es una banda musical de Barcelona que empezó sus primeras andaduras en el año 2005. Sus canciones se caracterizan por su estilo folk-pop con melodías sencillas, toques electrónicos de sintetizador, juegos de palabras e ironía en sus letras.
En el año 2005 grabaron y se autoeditaron la demo Catalonautes (Pistatxo Records, 2005). Con ella ganaron por votación popular el Premio al Mejor Grupo del concurso catalán de grupos noveles "Sona 9".
Read more on Last.fm
Quatro anos de trabalho duro!Neste mês de maio fizemos quatro anos no ar. Continuamos trabalhando na divulgação deste maravilhoso instrumento, obrigado por participar da nossa história!
[Intro]
C#m B E E
C#m B A A x2
[Verse]
A C#m B C#m B A
Som al vespre d’un 34 d’agost.
C#m B
Des del llit la miro com fuma al balcó.
G#m A C#m
Les llumetes de les barques...
B C#m B A
Tu creus que hi ha un millor teló de fons
C#m B
pels seus cabells a mitja esquena,
G#m A
pel seu perfil devastador?
[Instrumental]
C#m B C#m B A
C#m B G#m
A C#m B
Els complexos (i saps que
C#m B A
jo en faig col·lecció)
C#m B
fa dues hores que me’ls ha facturat
G#m A
a tots de cop. Amb un dit contra
C#m
els meus llavis, diu:
B
“Per què xerres tant
C#m B A
si el que vols és fer l’amor?”.
C#m B
No m’explico bé... O no ho entens?
[Interlude]
G#m A C#m B C#m B A
C#m B
...o no ho entens?
F A#m
No ho entens? Que no ho entens?
A C#m C#
Per mi que no ho entens. Que no.
F A#m
Que érem un tot. Que no en sabíem més
A
però ja en vam aprendre. Que m’abraçava
C#m
com si no hi hagués demà... Que allà jo vaig ser
B G#m C#m
quasi tan feliç com quan estava amb tu.
B E E
C#m B A
A C#m B
Es pinta els llavis
C#m B A
tot resseguint una cançó.
C#m B
Si ens mirem, munta i desmunta
G#m A
el riure en un segon. Fa setmanes
C#m B
que m’enganya... I amb aquesta sí:
C#m B A C#m
me n’he adonat jo sol. I no em marco
B G#m A
cap victòria: subratllo que burro que sóc.
C#m B
Mentre es calça, em diu:
C#m B A
“Segur que vindré tard”.
C#m B
A mi només em surt un “Ei, que us vagi
G#m A C#m
tot genial!”. I això es diu caiguda lliure:
B C#m B A
fins que t’estampes pots conviure amb el final.
C#m B
No m’explico bé... O no ho entens?
[Interlude]
G#m A C#m B C#m B A
...o no ho entens?
C#m B
...o no ho entens?
F A#m
No ho entens? Que no ho entens?
A C#m C#
Per mi que no ho entens. Que no.
F A#m
Que és tocar fons! Que em vaig quedar
A
paralitzat a la porta amb un somriure
C#m
que s’anava esquerdant. Que allà vaig estar
B G#m F A#m
quasi tan fotut com quan estava amb tu.
A
I que m’ho faig amb la primera que passa,
C#m
però sempre acabo descobrint un matís.
B
Com costa d’assumir que el blanc i el negre
G#m C#m B E E
encara siguis tu.
[Outro]
C#m B A A
C#m B E E
C#m B A
C#m B E E
C#m B A A x2
[Verse]
A C#m B C#m B A
Som al vespre d’un 34 d’agost.
C#m B
Des del llit la miro com fuma al balcó.
G#m A C#m
Les llumetes de les barques...
B C#m B A
Tu creus que hi ha un millor teló de fons
C#m B
pels seus cabells a mitja esquena,
G#m A
pel seu perfil devastador?
[Instrumental]
C#m B C#m B A
C#m B G#m
A C#m B
Els complexos (i saps que
C#m B A
jo en faig col·lecció)
C#m B
fa dues hores que me’ls ha facturat
G#m A
a tots de cop. Amb un dit contra
C#m
els meus llavis, diu:
B
“Per què xerres tant
C#m B A
si el que vols és fer l’amor?”.
C#m B
No m’explico bé... O no ho entens?
[Interlude]
G#m A C#m B C#m B A
C#m B
...o no ho entens?
F A#m
No ho entens? Que no ho entens?
A C#m C#
Per mi que no ho entens. Que no.
F A#m
Que érem un tot. Que no en sabíem més
A
però ja en vam aprendre. Que m’abraçava
C#m
com si no hi hagués demà... Que allà jo vaig ser
B G#m C#m
quasi tan feliç com quan estava amb tu.
B E E
C#m B A
A C#m B
Es pinta els llavis
C#m B A
tot resseguint una cançó.
C#m B
Si ens mirem, munta i desmunta
G#m A
el riure en un segon. Fa setmanes
C#m B
que m’enganya... I amb aquesta sí:
C#m B A C#m
me n’he adonat jo sol. I no em marco
B G#m A
cap victòria: subratllo que burro que sóc.
C#m B
Mentre es calça, em diu:
C#m B A
“Segur que vindré tard”.
C#m B
A mi només em surt un “Ei, que us vagi
G#m A C#m
tot genial!”. I això es diu caiguda lliure:
B C#m B A
fins que t’estampes pots conviure amb el final.
C#m B
No m’explico bé... O no ho entens?
[Interlude]
G#m A C#m B C#m B A
...o no ho entens?
C#m B
...o no ho entens?
F A#m
No ho entens? Que no ho entens?
A C#m C#
Per mi que no ho entens. Que no.
F A#m
Que és tocar fons! Que em vaig quedar
A
paralitzat a la porta amb un somriure
C#m
que s’anava esquerdant. Que allà vaig estar
B G#m F A#m
quasi tan fotut com quan estava amb tu.
A
I que m’ho faig amb la primera que passa,
C#m
però sempre acabo descobrint un matís.
B
Com costa d’assumir que el blanc i el negre
G#m C#m B E E
encara siguis tu.
[Outro]
C#m B A A
C#m B E E
C#m B A
Elvis Costello
Elvis Costello, (...)
Elvis Depressedl (...)
Elvis Perkins
Elvis Presley